Remors




Remors: Descripció d'instant.

A cops no és un cop. És un sol ixent.

dimarts

Capítol 4:



Hi ha dies serens en que hi veus clar. La pau d’endins et ve a buscar i se t’enduu, t’estira la mà suaument fins que et deixes arrossegar. T’escampes i surts per on el temps entra, flotes entre imatges i ets aroma escampant-se pels teus llocs. Ones al mar cafè.

El combat dur que hi ha entre tu i jo és el que em fa viure alçat. Anem guardant les molles de pa dels nostres àpats en un calaix i en fem sopes de farigola cuinades a foc lent. Sabem que som ínfims però ens notem importants, tant com el sol, els ulls, les mans, o les mil meravelles dels nostres terrats. Hem enterrat mil pors al jardí, les hem plantat, regat, i han fet tomacons dels que són bons per sucar. Dels de veritat. Cap al tard, quan cau el sol, ens sentim bategar els cors, dels batecs en fem cants que volen enduts per un vent suau. Un vent que no hi entén de dubtes ni d’espants, que acaricia les galtes i fa olor de torrat. Ens hem fet esclaus de la brisa torrada dels nostres matins.

Amb la brisa, amb la serenor, vénen paraules a cercar-te, frases que, a cops, es repeteixen dins el cercle inacabable. Cada mot me’l porta el vent passant abans per les galtes:

...És clar que som, i hem vingut per viure. Caminar pels jardins i vagar per les cases. Desfer nusos, segar cadenes, enfilar agulles, torçar culleres, pentinar sorra calenta amb els peus i fer l'amor a la platja. 

És clar que som, i hem vingut per viure. Vagar pels jardins i caminar per les cases. Desfer cadenes, segar nusos, enfilar culleres, torçar agulles, pentinar sorra calenta amb els peus i fer l'amor a la platja...


I res no trontolla, i tu no ets el meu terra ni jo en sóc el teu. No volem terra ni sostres ni murs, ni tan sols notem el tren que passa per les venes del cor a intervals regulars i ho fa tremolar tot. Per les venes de les teves ciutats hi cuiten camí ferros que van per carrils a tot drap i sense àncora. Però avui no és dia d’estripar la bena per tallar hemorràgies, els peus són pinta de sorra calenta, els nusos estan desfets i el buc de ferro és més segur per córrer món.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada