Remors




Remors: Descripció d'instant.

A cops no és un cop. És un sol ixent.

dilluns

Capítol 5:





Temors per la caiguda en picat de l'acròbata novell sens xarxa amb mans suades. L'escalador, just en el moment abans d'assegurar-se, fa veure que no s'adona del clot que s'ha fabricat als peus. Penjo d'un fil de la teva teranyina. Quasi un quart de volta
A cops trontollo, a cops tremolo, a cops tinc raó i a vegades tinc por. A cops no és un cop, és un sol que ix fabricant rellotges d'ombra. La prenc sota les busques dels ginys sense rodes dentades, sense molles ni pèndols. La prenc prestada de l'arbre, la pedra, el mur, o el fil. Els dies es fan infinits mentre juguem a trepitjar-nos les ombres llargues del capvespre. M'hi accidento, em deixo caure i l'abisme em xucla, me'n faig esclau i m'emboliques.







Em sé arbre tort de roquissar, de marge estret ben inclinat que ara va recte, ara de tort, ara s'escapa i ara té sort. Em sé d'arrels que s'entortolliguen i cerquen cels. Em sé d'un fil de seda que em té les branques preses, que balla al ritme de les vibràtils entranyes.
La veu del Sant repetiment em xiuxiueja manaments: - Has de ser prudent, has de ser feliç, gira el tornavís, va, prem, una volta més. I l’oració del lloro canvia els filats espinosos per llorers florits, els fils se’m fan res, em desfan el ser estel, el ser carícia dura de mall picant ben fort, trencant-ho tot, fotent soroll. Me'ls llepo i els tallo un matí clar, deixant-me endur, fent tremolar, abandonant-me sobre la rajola fresca per seguir la militància obligada del cervell sense texts, ni pensaments, ni por, ni força, i m’encenc sense voler-ho, sense res per entendre. El crepitar del tronc rebordonit de marge estret ben inclinat em torna a dir: - Has de ser prudent, has de ser feliç, gira el tornavís, va, prem, una volta més. 
Ara cauré. Penjat d’un fil faig tisorada. La gràvida força permet donar direcció al caure. Un caure de perdut, com sempre, però un perdut que rema cap a algun lloc. Un lloc sense corrents forts ni mars amb ressaques, un lloc que doni la benvinguda als perduts, als caminants de la terra, als sense petja, als dignes d’enveja. Un lloc que serà caure i serà cau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada