Remors




Remors: Descripció d'instant.

A cops no és un cop. És un sol ixent.

diumenge

Capítol 13:


"Corrent com l'aigua va, 
saltant de roc en roc, 
jo també vull anar 
allí on l'aigua va" 




Em fixo en els llavis closos. Ple de fang, de bosc i de terra a les sabates. Pico de peus per espolsar-me-les i no penso en res, com quan bec aigua assedegat. Alço les mans per agafar una cirera d'una branca un pèl massa alta i no penso en res més, com quan menjo síndria prop del riu. Cantussejo entre la boira i cerco la font que no apareix entre esbarzers, rocs, ni entre els ventres suats.

Ara tot és sec i inútil. 

Mentre repico l'estora amb una pala de vímet per espolsar estores penso que aquest núvol que fuig és ple de trossets d'història que es difumina a poc a poc. Va perdent color amb el sol, com els records que es fan vells, com les ombres poc fosques, com quan des de l’ampit et miro fugir de les busques cap a la roda dentegada. L’amic d’ulls clars diu que no pots fugir del teu roc dur, que no pots deixar la teva dansa, que el vent no et portarà lluny de la teva cova. Navegues plena de buits i pels ulls et vessen cireres d’il·lusió. Has començat la fugida de les teves grutes sense farcell ni pla, ni un:

Aniré a la font, o dormiré al bosc.

A l'era érem, batent ales a les hores d'ombres llargues. Em deies que som riu i que serem tal com l'era és, que és passada, però és ara i és era. Que hi som i tenim ombres de gegant.
Era i serà mentre és. Era mirall, llar i mare. Era fil entortolligat o estel de paper mal fet que no vola per més que corris per la riera. Era vareta de saurí cercant vibracions enganxada encara a l’arbre. 
Ara cerco temps. Un temps ample, una bassa d’aigua neta, un temps no massa difícil i que no trigui mig espai més en arribar. Ésseraem,  i els nostres torrents potser seran el mateix vist des dels ulls d'algú que mira, però sense ser el mateix per nosaltres. Que plogui fort, i que l'aigua baixi enduent-se obstacles i pedres, que l’erosió, lenta, faci nou sempre aquest torrent.