Remors




Remors: Descripció d'instant.

A cops no és un cop. És un sol ixent.

dilluns

Capítol 12:





Els prats s’han assecat i ja no podem pasturar. Notem el fred als ossos. Som ones verdes vora la mar, una mar tranquil·la, d’estiu i de platja.  Blanc.
Pardal et tanques a casa i busques entre les teves restes folles. Obres calaixos i deixes passar el temps a pas lent, calcant instants, copiant presents i obviant futurs. Dies calcats fan setmanes iguals. Vides amb normes clares, vides acatant formes, vides de no desorientar-se, de no arriscar, de deixar que et vinguin a buscar. Deixar que les coses passin i desfer-se de voluntats falses que sempre acaben frustrades. Desig que comença quan acaba el teu, quan ja decideixes, quan ja de si em deixes, te’n vas cap al fons amb totes les teves merdoses raons. Et guaito fugir per entre gatoses i rudes sabent que no miraràs enrere. Hem anat a la cova torta, hem begut vi a la balma, hem xerrat de romaní i de motxilles grosses. Hem sabut que sí, però el sí de la roca o el bosc no és el sí del mur de paraules. El pes m'enfonsa els peus al fang, els arbres es riuen de mi.