Remors




Remors: Descripció d'instant.

A cops no és un cop. És un sol ixent.

dimecres

Capítol 10:







Dringams de cops de cullera a la teula. Cal deixar-ho tot i córrer cap a taula. Cal beure a galet, alçar el càntir i engolir el gust de terra cuita. Partir pinyons o trencar la teula sense voler, només per saber que és fràgil. 
M'agafo a les teules trencades dels castells més íntims del teu cor, m'arrapo a les teves cames. M'arrapo a tu, m'arrapo als ulls de vellut del teu cor, els que miren tant que ja no sé on miren. M'agafo a la teula teva, donzella d'Ultramort. M'agafo als ulls teus, brunzit d'abella, m'agafo on sigui que tu ets.

Fem castells de sorra mar enllà sense saber com ho fem. Fem històries de mantega sota el sol i ens és igual. Fem felicitat d'allò que ja és un jou, i com ho fem?

M'arrapo a tot, m'arrapo al sol i em torno cec. Em torno sol, em torno pal, i m'aguanto mentre algú canta l'estaca i creu en déu totpoderós. M'estaco sol i no em fas falta per morir, que moro sol, de mica en mica, que moro viu, de mica en mica, que m’estarraco a l'ombra del teu salze. Que guaito amb cura el tronc podrit del teu estar. M'arrapo, senzillament, a tu. M'arrapo als espinacs, a les microones del teu cor i espero vida pura que m'enganxi.