Remors




Remors: Descripció d'instant.

A cops no és un cop. És un sol ixent.

dijous

Capítol 9:






Potser mitja volta o potser una volta i mitja. Comptes perduts, sense temps i sense mesura. Remor de galop de cavall mort. Cor bategant a ritme de muntanya. 
Va resultar que tot eren cors, els cors eren com rocs, i els rocs palpitaven amb tendresa. La tendresa amb la qual la planta creix, la tendresa amb la que plou i neva, la tendresa de les fulles caient dels arbres, la tendresa tendra i màgica de l'estimar.
Mirem bategar la roca i en sentim el ritme. 
Ens vam dedicar a inventar paraules que van ser més importants que els fets fins que els fets van quedar subjugats a les paraules inútils. La vista cansada topava contra grans murs infranquejables de paraules inútils i manipulades pel poder. Grans murs de pau, d'amor, de seguretat i de felicitat. Així, apilant rocs i fent-los mur vau justificar totes les mentides sense haver llegit mai pedra ni escoltat roc. Les paraules mateixes eren veritat o mentida segons en lloc, així que amb la fona d’espart vam llençar rocs més enllà del tros provant de buidar l’ull al gegant que ens robava les ermites, el gegant que s’enduia la Roca.
Ens mirem per entendre què és què, cercant l’instant que tot ho canvia, caçant furtivament al vol els canvis del cor de fang essent motlle. Cors fets de fang de bassal on un nen calçat amb catiusques xipolleja. Rocs fets de corsec, muts,  que criden un silenci llarg que no entenem. Amb rocs a les butxaques baixo per les teves escales sense mirar enlloc. Pujo per les meves escales mirant esglaons, el miro, el trepitjo, el miro, el trepitjo.