Remors




Remors: Descripció d'instant.

A cops no és un cop. És un sol ixent.

dimecres

Capítol 3:






Les paraules que no dius ja te les has dites amb el cap, topen amb els llavis closos, s’escolen cap a l’estómac direcció als budells, es fan rot, o surten pel nas amb el respirar. Sento el metall als dits de la mà esquerra. Veig el petó que no ens hem fet, aquell que desitgem i que espera el dia que l’aire no ens faci de frontera. Penso en el petó que ens vam regalar i m’assalta el record difuminat dels petons teus d'aquells dies tan sincers. Tenim el cor de fang i els petons l’humitegen impedint que es faci pedra. N’hi ha de rodons, d’una rodonesa de dansa que es fa i es desfà sense acabar-se de fer ni desfer mai. Rodons, profunds, que duren anys i perduren a la memòria. No s'esborren i són humits, la humitat dels teus és beure aigua amb molta set enmig d'un bosc, enmig d'agost. El torn accelera, les mans del fangador donen formes diverses al cor amollant-lo per camins i torrenteres.